AL BELL MIG DE LA POR

Ahir jo i un amic des de fa temps, anomenat Marc, ens vam dirigir cap a La Recturia de Madrid. Un lloc aïllat, en mig d'un bosc, lluny de la ciutat. No hi va gaire gent, perquè hi ha una llegenda que diu que va viure-hi un Ca Cèrber, un gos fantàstic de tres caps que va ser guardià de les portes de l'infern.

Quan vam entrar-hi, hi havia un senyor d'uns 58-60 anys, més o menys que estava davant la porta de la Recturia amb el cap mirant a ball. Jo em vaig quedar deu metres a distància de l'home, en canvi ell va anar a preguntar-li si estava bé, perquè no es movia ni una mica. 

A les sis, ja estant a dins la Recturia, vam trucar a els nostres familiars. Cap dels dos vam poder-ho fer. Algú va tallar la línia o no hi havia cobertura, però seria molt estrany, perquè no estem a la muntanya, si no a un bosc bastant petit. Em vaig espantar, i de cop vam sentir uns  sorolls (de pasos), en Marc va començar a caminar a l'atzar i jo rere seu, el vaig seguir...

JUGATZ