Tinc els ulls tristos, per l'ho d'en Juame, però no aconsegueixo plorar. No em surten les llagrimes, però en el fons, el cor el tinc destroçat.
Quan penso els dies amb ell, el cor s'em trenca peça a peça, sense quedar res, els riures, llocs tant romàntics, regals, tardes amb ell, parlar amb ell a la una de la nit. Això no podria durar per sempre. Era un amor massa gran, massa maco per ser possible.
Vull anarm'en de Hokkaidô. No tornaré mai més. Cada vegada que veig el peisatge, veig núvols d'ell. Ja estava esperant algo així, l'últim dia que vam quedar, estava més diferent, pensant en una altre persona, ell.
Perquè t'agraden els nois?.


No hay comentarios:
Publicar un comentario