He agafat el diari, per mirar quins treballs ofereixen. Vaig a les últimes pàgines que és on hi ha el que busco. N'hi ha bastants; arquitecta, imformàtic, cambrer...
Però jo he triat el de cuiner en un d'aquests bars normals. Paguen bé i són poques hores a la setmana, també donen classes de cuina cada tres setmanes, per aprendre noves receptes.
M'acomiado d'en Pau i la Laia i vaig amb autobús fins a les classes de cuina.
Quan entro per la porta, veig un home explicant coses de cuina. M'assec al costat d'una noia d'uns 26-28 anys i em mira. El que dirigeix les classes, posa un documental sobre postres de 4-5 persones i dintre de tres minuts, miro endarrera i veig en Jaume, però ell a mi no. Em poso nerviosa, sembla que m'hagi seguit, no ho sé ben bé. És molt estrany.
Quan es va acabar ens va repartir un dels seus llibres de cuina perquè, dintre d'un mes ens fara cuinar un dels seixanta plats .
Quan el vaig llegir no vaig entendre res, perquè era en Japonés i li vaig demanar una copia en català. Em veig creurar amb en Jaume just que anàvem a buscar la mateixa cosa.
JUGATZ.
Molt bé. crec que quan parles de la feina, hauries de parlar de CUINERA.
ResponderEliminarquan dius: Em veig creurar, vols dir: em vaig creuar?