TOTS JUNTS

...vam fer-ho.

 Quan vam arribar a baix ja era tres quarts, i quan va tocar el rellotge per confirmar que eren tres quarts, en Marc es va desmaiar. Aquella recturia semblava un laberint... No sabia que fer, vaig agafar el móbil i vaig trucar al 112.

No hi havia cobertura, i vaig passar al pla B. Vaig anar a buscar la porta de sortida. Vaig deixar en Marc sol i vaig anar d'aventura terrorífica. Vaig arribar al lavabo, tot estava desordenat. 

Més tard, baixant escales i pasadissos, vaig arribar a un lloc molt extrany.

A TRES QUARTS, ENS TROBEM!!

El següent dia, en Marc es va depertar de cop. No parava de sentir una veu que repatia: ''A TRES QUARTS, ENS TROBEM''. Ell es pensava que era el seu pansament i em va despertar per averiguar si era cert. Ell veia que no em despertava i es va espantar, em va deixar dormint i s'hen va a veure d'on surt la veu.
A dos quarts em vaig despertar, tenia en Marc al costat ben pàlid i deia "només falta un quart"... Jo el vaig mirar extranya perquè no sabia que passava fins que vaig sentir la veu. Vam sentir un passos des de molt lluny i una sombra terrorífica.

En Marc va dir amb veu tremolosa: Corre!. L'unica sortida es baixar les escales, just on veiem la sombra, no ens atrevíem, però...

AL BELL MIG DE LA POR

Ahir jo i un amic des de fa temps, anomenat Marc, ens vam dirigir cap a La Recturia de Madrid. Un lloc aïllat, en mig d'un bosc, lluny de la ciutat. No hi va gaire gent, perquè hi ha una llegenda que diu que va viure-hi un Ca Cèrber, un gos fantàstic de tres caps que va ser guardià de les portes de l'infern.

Quan vam entrar-hi, hi havia un senyor d'uns 58-60 anys, més o menys que estava davant la porta de la Recturia amb el cap mirant a ball. Jo em vaig quedar deu metres a distància de l'home, en canvi ell va anar a preguntar-li si estava bé, perquè no es movia ni una mica. 

A les sis, ja estant a dins la Recturia, vam trucar a els nostres familiars. Cap dels dos vam poder-ho fer. Algú va tallar la línia o no hi havia cobertura, però seria molt estrany, perquè no estem a la muntanya, si no a un bosc bastant petit. Em vaig espantar, i de cop vam sentir uns  sorolls (de pasos), en Marc va començar a caminar a l'atzar i jo rere seu, el vaig seguir...

JUGATZ

DES DE MADRID.

Ja fa 2 dies que he arribat a casa. Tots els familiars i amics estaven a casa. Vaig treure tota la roba de les maletes i vaig explicar totes les aventures viscudes.

A les deu de la nit, després de sopar, jo i els meus companys,

vam anar a una festa que està a el mig de Madrid, anomenada Paddock -Madrid-

Estava molt ple, ja que venien els millors Dj de Madrid i un cantant Español anomenat Juan Magan, que ha cantat el seu nou disc. 

Ens vam quedar fins les dues de la matinada, ja que a dos quarts de dues es va emplenar de gent. 

Vaig trobar molts nois de la meva edat o més grans, per poder oblidar-me d'en Jaume, però no hi havia maneres, cap s'assemblava a ell.

El dia següent (ahir), vaig anar a Batxillerat a les vuit amb en Pau, i li vam ensenyar a la nostre professora de Naturals tot el treball que vam fer tots tres. 

Avui ens dira que tal és el treball, espero que l'hi hagui agredat, ja us ho explicaré el següent Dijous.

JUGATZ

TORNO A CASA... BÉ!

Quin viatje més ple d'aventures! He conegut un noi en el cual he tingun una primera relació més que amistosa, però també ha acabat en un desastre.
Avui he fet 17 anys ha vingut molts amics a casa quan he tornat del viatje i m'han fet una sorpresa.
Després ha arribat un misatge de veu al móbil. Era en Jaume...
"Hola Jugatz... Putser et semblarà extrany que t'envï aquest misatge, pensaries que no sé que avui es el teu cumpleanys, els dos ja tenim 17 anys! M'analegro molt. Escolta, m'ha encantat ser el teu xicot aquets 2 mesos amb tu, que sapigues que ets l'ho millor que m'has passat en la vida, de veritat. Tot i que t'has enterat de que m'agraden "els nois", no significa ni que no continuem siguent amics o que no t'hagui estimat mai de veritat. Felicitats guapísima! Un petó d'en Jaume. Adéu!"
He estat plorant un rato, tot lo que m'ha dit m'ha encantat. Sense duptes, en Jaume és el millor primer xicot que em podria aver tocat mai. El millor...
A la festa, ha vingut molta gent que no conec, i he fet noves amistats. No seré  pas infeliç per no estar amb en Jaume, ella ha començat una nova vida i jo faré igual.

Jugatz

S'HA ACABAT... PER SEMPRE,

Tot ha acabat malament. No és com els contes de fades, de princeses, que sempre acaben feliços, aquesta història ha acabat el contrari de bé.

Tinc els ulls tristos, per l'ho d'en Juame, però no aconsegueixo plorar. No em surten les llagrimes, però en el fons, el cor el tinc destroçat.

Quan penso els dies amb ell, el cor s'em trenca peça a peça, sense quedar res, els riures, llocs tant romàntics, regals, tardes amb ell, parlar amb ell a la una de la nit. Això no podria durar per sempre. Era un amor massa gran, massa maco per ser possible.

 

Vull anarm'en de Hokkaidô. No tornaré mai més. Cada vegada que veig el peisatge, veig núvols d'ell. Ja estava esperant algo així, l'últim dia que vam quedar, estava més diferent, pensant en una altre persona, ell.

Perquè t'agraden els nois?.

EP, UN MOMENT!!

Avui fa molt bon dia i en Jaume m'ha obert al Fcaebook. Diu que avui té moltes ganes de sortir amb mi per al parc del costat i al final una sorpresa. 

M'ha convidat a les 5h a devant el Restaurant Shandhue.

Arribo i hi ha molta gent menys ell. Cinc minuts després es presenta amb una samarreta de tires, pantalons curts i unes bambes. 

Agafem un autobús i ens anem.

En mig del trajecte en Jaume m'ha donat un ram de flors

 diguent-m'he que molt aviat passaria algú...

- Algú? Qui?

- No ho sé.

- Doncs? Què dius? Va calla, vine aquí i fes-me un petó, idiota.

No va dir res.

Va acabar el trejecte, vam baixar i el vaig notar nervios, diferent, espantat.

No vam dir res durant uns quants minuts...

- Quina es la sorpresa? Estic molt nerviosa i emocionada.

- Res, oblida-ho.

- Perquè? No, no, siusplau va!

Des d'aquell instant s'hen va anar corrents fins un taxi sense dir-me res.

TORNO A LA RUTINA.

Ja tornem a ser dilluns, s'ha acabat el cap de setmana i sortir amb la "parella". 
He agafat el diari, per mirar quins treballs ofereixen. Vaig a les últimes pàgines que és on hi ha el que busco. N'hi ha bastants; arquitecta, imformàtic, cambrer...

   Però jo he triat el de cuiner en un d'aquests bars normals. Paguen bé i són poques hores a la setmana,  també donen classes de cuina cada tres setmanes, per aprendre noves receptes.                                                                                                    
M'acomiado d'en Pau i la Laia i vaig amb autobús fins a les classes de cuina.
Quan entro per la porta, veig un home explicant coses de cuina. M'assec al costat d'una noia d'uns 26-28 anys i em mira. El que dirigeix les classes, posa un documental sobre postres de 4-5 persones i dintre de tres minuts, miro endarrera i veig  en Jaume, però ell a mi no. Em poso nerviosa, sembla que m'hagi seguit, no ho sé ben bé. És molt estrany. 
Quan es va acabar ens va repartir un dels seus llibres de cuina perquè, dintre d'un mes ens fara cuinar un dels seixanta plats .
Quan el vaig llegir no vaig entendre res, perquè era en Japonés i li vaig demanar una copia en català. Em veig creurar amb en Jaume just que anàvem a buscar la mateixa cosa.

JUGATZ.

TOT TÉ SOLUCIÓ!!!

En Jaume  accepta que no pugui quedar, tot i que potser pensa que no em va agradar anar a la platja. EM VA AGRADAR, potser era massa aviat però això no va fer que no m'agradés.
Són les 9, vaig a esmorzar, vestir-me i prepaprar la motxilla per sortir d'excursió. En Pau ja esta preparat.
En Jaume m'ha enviat un misstage que diu: "Si vols avui a la tarda, vinc a casa teva i conec als teus pares, germans... Què et sembla?" Li he respos que sí. Li he recordat, que jo no visc a Hokkaidô, que només es una investigació als ocells, que els meus pares estan a Madrid. Es va quedar parat. Es pensava que ens podriem veure més dies, però quan torni allà, no el podré veure mai més... En aquesta excepció no l'havia pensat. "No importa, tu a les cinc de la tarda vine a l'hotel SUNPLAZA C/Honajagi 23. 
Em va dir que havia descovert la pel·licula que més m'agrada, ho vaig trobar molt maco de la seva part. 
                                                        _________________

Hola seguidors, estic a dalt la muntanya, fa molta fred! Ara estem menjant l'entrepà que ha preparat la Laia que per cert, és molt bo! Estem envoltats de molts ocells, la veritat es que han fet unes quantes ferides a en Pau, per això jo no els acaricio.
Quan estiguem de menjar, agafarem les coses i baixarem cap a l'hotel, que els hi he dit que avui vindrà un amic especial a visitar-nos... I veure tots plegat la pel·licula:

Estic de pega, UFF!!

Com recordeu, en Jaume, m'ha convidat per cadar, es una festa, de les deu de la nit fins la una. De moment no li he dit res, però crec que d'aquí poc li hauré de dir alguna cosa...

Són les cinc haig de anar a berenar. I em Pau em diu mentres que berenem:

- Demà anirem a la muntanya d'aquí al costat.

- Pau, no cal que sigui demà, podem anar a l'estany, no?

-No, Jugatz, ja ho tinc plenajat. Per cert, avui tenim que anar a dormir avans de les onze, demà ens despertarem a les nou. Sí, Jugatz?

- Però!!

- Jugatz. Demà hi anem, si o si. D'acord?

Li tinc que dir que no, demà tinc que anar a la muntanya (no es que tingui moltes ganes...). No sé com dir-li. Es complicat dir que no a algú que estimes. 

Ja està. Per calmar-me una mica, vaig a llegir dos novel·les que més m'agraden. I així em treuré del cap aquest dia. Demà quan arribi del viatge a la muntanya ja hos explicaré si m'ha anat bé, m'he aburrit o he apres lo que volia. 

La veritat, es que a la festa, hi ha un dels Dj que m'agradaria veure, igual que en Jaume, que el trobo molt a faltar, les seves abraçades, petons... 

Ara són les deu. Segur que en Jaume, ja es a la festa. Estic molt trista por no poderi anar. 

Seguidors. M'hen vaig a dormir, demà em queda un dia súper dur. 

Aqui us deixo les novel·les, per si voleu llegir'l-es, no us explicaré res,

pequè sigui més emocionant:

                                                            Aquest llibre és una mica                                       antic, molt interessant,
                                   misteriós i difícil de                                                trobar... 

JUGATZ.

SEGON TRIMESTRE: Entrada 9, dia 3.

En Pau m'està buscant per tots arreu, i la Laia també. 

Obro la porta amb silenci perquè ningú em senti. Davant de la porta em trobo en  Pau i la Laia súper preoucupats i súper enfadats, però no en faig ni cas, vaig corrent a la meva habitació a buscar el meu Mac i obro el Blog...

Avui ha sigut el dia més fenomanal que he viscut mai. He fet el meu primer petó.
M'ha convidat a la platja. L'ho més romantic del món, és que el noi que t'agrada et porti a la platja i et faci un petó, oi?

El móbil em tremola. Es un Whatsapp d'en Jaume, que diu: ''Bon dia princesa!''. No li responc i em desconecto.

En Jaume es el noi perfecte.

I sabeu què? M'ha fet un regal quan menys m'ho esperava, no sabia ni que dir. Vaig flipar!

Va ser una rosa d'or, amb una nota súper romantica.

Un altre missatge d'en Jaume. 

-Vols quedar demà?

-Si, perfecte.

Em desconecto de nou.

Seguidors. Us deixo, que en Pau i la Laia estaran negitossos amb mi. Ja us explicaré com m'anirà demà.

Jugatz. 

SEGON TRIMESTRE: Entrada 9, dia 3: ENS TROBEM

A que no adivineu quin dia és?. Sí, el divendres.
Estava esmorzant, quan em sona el tèlefon. Veig que es Jaume, el noi que m'agrada. Vaig al lavabo i em tenco, per parlar amb ell, i estic molt nerviosa per si em diu que no pot, que té altres coses que fer, no tinc que ser negativa, em dira algo positiu, segur!...

-Perfecte, dintre d'una hora estic aquí.
Vaig anar a posar el banyador, i a maquillar-me, més ràpid de lo que puc.

Agafo el cotxe, vaig a la platge de Hokkaidô i veig un noi amb unes ulleres de sol.
Baixo del cotxe, i li pregunto si es en Jaume.  M'ho afirma, i sonriu. Estem un minut sense parlar.
-Ets més maca de lo que em pensava.
No li vaig dir res. Em va mirar i li vaig tornar la mirada. Hem estat uns cinc minuts parlant de nosaltres, de la nostre vida, i cada vegada m'enamoro més d'ell. Veig que s'interessa molt per la meva vida privada, i crec que li agrado una mica, tants sols 1%, però li agrado.
Ell va parlar en un grup de amics en el Whatsapp, que deia que està enamorat d'una noia que va conèixer el dilluns i que es deia Jugatz, justament com jo.
Agafo l'!Phone i miro quina hora es. Les dues. Començo a tenir gana, però no li dic res a en Jaume per no cadar malament. I sense dir res, ens vam mirar, i ja penseu que va passar...

SEGON TRIMESTRE: Entrada 9, dia 2

El dilluns, el noi que em va impressionar, em va demanar per anar aa la platja el divendres, i sense pensar-hi, vaig dir que si.
Va passant la setmana, i no paro de pensar en divendres, divendres i divendres. En Pau, em pregunta que, qué em pasa, i jo tardo en contestar-li. -Estic nerviosa pel divendres...- Vaig dir amb la cara ben tímida. -El divendres? Si només es un dia normal, com tots.- No li volia dir que vaig conèixer un noi, per això no vaig dir res i vaig fer veure que agafava la llibreta per apuntar coses.

Ja som dijous. Sona el despertador i m'aixeco. I em poso a pensar que pasaria el divendres. Vindrà on cadem?. Em tractera bé?. Li cauré bé?. Li agradare com amiga?. Quin lio. No sé si estic preparada per això...  La Laia, en veurem, s'extrany, decideix preguntar-me perquè. Li contesto (perquè ella es una amiga de confiaça), li explico la història del noi, i em demana que el descrigi.

SEGON TRIMESTRE: Entrada 9

AMOR A PRIMERA VISTA

És un dilluns, en Pau, la Laia i jo hem anat a observar els ocells. Avui hem vist molta gent, perquè al bosc han fet una cursa per guanyar diners per la ONG. 
Vam arribar just quan ja van acabar i estaven fent un pica-pica per celebrar-ho. A prop del pica-pica, havia un grup de nois d'uns 16-18 anys.
M'he va atraure un d'ells, el que tenia els ulls grossos, radiants i marrons. També un collaret que em va cridar l'atenció, com el seu sonriure. En Pau i la Laia van anar corrent al pica-pica, mentres jo em vaig quedar sola. No sé com però ell es va anar acostant cap a mi: Em vaig posar vermella.

Entrada 6

Durant aquests dies de treball amb en Pau i la Laia.

DILLUNS: Cada Dilluns anirem a estudiar als ocells.
DIMARTS: Farem un resum de tota la informació rebuda.
DIMECRES: Sera un dia de descarns, i visitar una mica Hokkaidô.
DIJOUS: Investigar un ocell en concret.
DIVENDRES: Reunir tot lo que hem fet durant la setmana.