Hola de nou!

He estat 2 anys sense pujar cap més entrada perquè he estat ocuopada, i us vull dir que tinc una nova conta de bloger en el cual penjo applicacions per a móbil. Si voleu veure més entreu a: http://isabelinfo4t.blogspot.com.es/

He estado 2 años sin subir ninguna entrada porque he estado ocupada, y os quiero decir que tengo una nueva cuenta de bloger en la cual subo aplicaciones para el movil. Si lo quereis ver entrad en: http://isabelinfo4t.blogspot.com.es/

TOTS JUNTS

...vam fer-ho.

 Quan vam arribar a baix ja era tres quarts, i quan va tocar el rellotge per confirmar que eren tres quarts, en Marc es va desmaiar. Aquella recturia semblava un laberint... No sabia que fer, vaig agafar el móbil i vaig trucar al 112.

No hi havia cobertura, i vaig passar al pla B. Vaig anar a buscar la porta de sortida. Vaig deixar en Marc sol i vaig anar d'aventura terrorífica. Vaig arribar al lavabo, tot estava desordenat. 

Més tard, baixant escales i pasadissos, vaig arribar a un lloc molt extrany.

A TRES QUARTS, ENS TROBEM!!

El següent dia, en Marc es va depertar de cop. No parava de sentir una veu que repatia: ''A TRES QUARTS, ENS TROBEM''. Ell es pensava que era el seu pansament i em va despertar per averiguar si era cert. Ell veia que no em despertava i es va espantar, em va deixar dormint i s'hen va a veure d'on surt la veu.
A dos quarts em vaig despertar, tenia en Marc al costat ben pàlid i deia "només falta un quart"... Jo el vaig mirar extranya perquè no sabia que passava fins que vaig sentir la veu. Vam sentir un passos des de molt lluny i una sombra terrorífica.

En Marc va dir amb veu tremolosa: Corre!. L'unica sortida es baixar les escales, just on veiem la sombra, no ens atrevíem, però...

AL BELL MIG DE LA POR

Ahir jo i un amic des de fa temps, anomenat Marc, ens vam dirigir cap a La Recturia de Madrid. Un lloc aïllat, en mig d'un bosc, lluny de la ciutat. No hi va gaire gent, perquè hi ha una llegenda que diu que va viure-hi un Ca Cèrber, un gos fantàstic de tres caps que va ser guardià de les portes de l'infern.

Quan vam entrar-hi, hi havia un senyor d'uns 58-60 anys, més o menys que estava davant la porta de la Recturia amb el cap mirant a ball. Jo em vaig quedar deu metres a distància de l'home, en canvi ell va anar a preguntar-li si estava bé, perquè no es movia ni una mica. 

A les sis, ja estant a dins la Recturia, vam trucar a els nostres familiars. Cap dels dos vam poder-ho fer. Algú va tallar la línia o no hi havia cobertura, però seria molt estrany, perquè no estem a la muntanya, si no a un bosc bastant petit. Em vaig espantar, i de cop vam sentir uns  sorolls (de pasos), en Marc va començar a caminar a l'atzar i jo rere seu, el vaig seguir...

JUGATZ

DES DE MADRID.

Ja fa 2 dies que he arribat a casa. Tots els familiars i amics estaven a casa. Vaig treure tota la roba de les maletes i vaig explicar totes les aventures viscudes.

A les deu de la nit, després de sopar, jo i els meus companys,

vam anar a una festa que està a el mig de Madrid, anomenada Paddock -Madrid-

Estava molt ple, ja que venien els millors Dj de Madrid i un cantant Español anomenat Juan Magan, que ha cantat el seu nou disc. 

Ens vam quedar fins les dues de la matinada, ja que a dos quarts de dues es va emplenar de gent. 

Vaig trobar molts nois de la meva edat o més grans, per poder oblidar-me d'en Jaume, però no hi havia maneres, cap s'assemblava a ell.

El dia següent (ahir), vaig anar a Batxillerat a les vuit amb en Pau, i li vam ensenyar a la nostre professora de Naturals tot el treball que vam fer tots tres. 

Avui ens dira que tal és el treball, espero que l'hi hagui agredat, ja us ho explicaré el següent Dijous.

JUGATZ

TORNO A CASA... BÉ!

Quin viatje més ple d'aventures! He conegut un noi en el cual he tingun una primera relació més que amistosa, però també ha acabat en un desastre.
Avui he fet 17 anys ha vingut molts amics a casa quan he tornat del viatje i m'han fet una sorpresa.
Després ha arribat un misatge de veu al móbil. Era en Jaume...
"Hola Jugatz... Putser et semblarà extrany que t'envï aquest misatge, pensaries que no sé que avui es el teu cumpleanys, els dos ja tenim 17 anys! M'analegro molt. Escolta, m'ha encantat ser el teu xicot aquets 2 mesos amb tu, que sapigues que ets l'ho millor que m'has passat en la vida, de veritat. Tot i que t'has enterat de que m'agraden "els nois", no significa ni que no continuem siguent amics o que no t'hagui estimat mai de veritat. Felicitats guapísima! Un petó d'en Jaume. Adéu!"
He estat plorant un rato, tot lo que m'ha dit m'ha encantat. Sense duptes, en Jaume és el millor primer xicot que em podria aver tocat mai. El millor...
A la festa, ha vingut molta gent que no conec, i he fet noves amistats. No seré  pas infeliç per no estar amb en Jaume, ella ha començat una nova vida i jo faré igual.

Jugatz

S'HA ACABAT... PER SEMPRE,

Tot ha acabat malament. No és com els contes de fades, de princeses, que sempre acaben feliços, aquesta història ha acabat el contrari de bé.

Tinc els ulls tristos, per l'ho d'en Juame, però no aconsegueixo plorar. No em surten les llagrimes, però en el fons, el cor el tinc destroçat.

Quan penso els dies amb ell, el cor s'em trenca peça a peça, sense quedar res, els riures, llocs tant romàntics, regals, tardes amb ell, parlar amb ell a la una de la nit. Això no podria durar per sempre. Era un amor massa gran, massa maco per ser possible.

 

Vull anarm'en de Hokkaidô. No tornaré mai més. Cada vegada que veig el peisatge, veig núvols d'ell. Ja estava esperant algo així, l'últim dia que vam quedar, estava més diferent, pensant en una altre persona, ell.

Perquè t'agraden els nois?.