TORNO A LA RUTINA.

Ja tornem a ser dilluns, s'ha acabat el cap de setmana i sortir amb la "parella". 
He agafat el diari, per mirar quins treballs ofereixen. Vaig a les últimes pàgines que és on hi ha el que busco. N'hi ha bastants; arquitecta, imformàtic, cambrer...

   Però jo he triat el de cuiner en un d'aquests bars normals. Paguen bé i són poques hores a la setmana,  també donen classes de cuina cada tres setmanes, per aprendre noves receptes.                                                                                                    
M'acomiado d'en Pau i la Laia i vaig amb autobús fins a les classes de cuina.
Quan entro per la porta, veig un home explicant coses de cuina. M'assec al costat d'una noia d'uns 26-28 anys i em mira. El que dirigeix les classes, posa un documental sobre postres de 4-5 persones i dintre de tres minuts, miro endarrera i veig  en Jaume, però ell a mi no. Em poso nerviosa, sembla que m'hagi seguit, no ho sé ben bé. És molt estrany. 
Quan es va acabar ens va repartir un dels seus llibres de cuina perquè, dintre d'un mes ens fara cuinar un dels seixanta plats .
Quan el vaig llegir no vaig entendre res, perquè era en Japonés i li vaig demanar una copia en català. Em veig creurar amb en Jaume just que anàvem a buscar la mateixa cosa.

JUGATZ.

TOT TÉ SOLUCIÓ!!!

En Jaume  accepta que no pugui quedar, tot i que potser pensa que no em va agradar anar a la platja. EM VA AGRADAR, potser era massa aviat però això no va fer que no m'agradés.
Són les 9, vaig a esmorzar, vestir-me i prepaprar la motxilla per sortir d'excursió. En Pau ja esta preparat.
En Jaume m'ha enviat un misstage que diu: "Si vols avui a la tarda, vinc a casa teva i conec als teus pares, germans... Què et sembla?" Li he respos que sí. Li he recordat, que jo no visc a Hokkaidô, que només es una investigació als ocells, que els meus pares estan a Madrid. Es va quedar parat. Es pensava que ens podriem veure més dies, però quan torni allà, no el podré veure mai més... En aquesta excepció no l'havia pensat. "No importa, tu a les cinc de la tarda vine a l'hotel SUNPLAZA C/Honajagi 23. 
Em va dir que havia descovert la pel·licula que més m'agrada, ho vaig trobar molt maco de la seva part. 
                                                        _________________

Hola seguidors, estic a dalt la muntanya, fa molta fred! Ara estem menjant l'entrepà que ha preparat la Laia que per cert, és molt bo! Estem envoltats de molts ocells, la veritat es que han fet unes quantes ferides a en Pau, per això jo no els acaricio.
Quan estiguem de menjar, agafarem les coses i baixarem cap a l'hotel, que els hi he dit que avui vindrà un amic especial a visitar-nos... I veure tots plegat la pel·licula:

Estic de pega, UFF!!

Com recordeu, en Jaume, m'ha convidat per cadar, es una festa, de les deu de la nit fins la una. De moment no li he dit res, però crec que d'aquí poc li hauré de dir alguna cosa...

Són les cinc haig de anar a berenar. I em Pau em diu mentres que berenem:

- Demà anirem a la muntanya d'aquí al costat.

- Pau, no cal que sigui demà, podem anar a l'estany, no?

-No, Jugatz, ja ho tinc plenajat. Per cert, avui tenim que anar a dormir avans de les onze, demà ens despertarem a les nou. Sí, Jugatz?

- Però!!

- Jugatz. Demà hi anem, si o si. D'acord?

Li tinc que dir que no, demà tinc que anar a la muntanya (no es que tingui moltes ganes...). No sé com dir-li. Es complicat dir que no a algú que estimes. 

Ja està. Per calmar-me una mica, vaig a llegir dos novel·les que més m'agraden. I així em treuré del cap aquest dia. Demà quan arribi del viatge a la muntanya ja hos explicaré si m'ha anat bé, m'he aburrit o he apres lo que volia. 

La veritat, es que a la festa, hi ha un dels Dj que m'agradaria veure, igual que en Jaume, que el trobo molt a faltar, les seves abraçades, petons... 

Ara són les deu. Segur que en Jaume, ja es a la festa. Estic molt trista por no poderi anar. 

Seguidors. M'hen vaig a dormir, demà em queda un dia súper dur. 

Aqui us deixo les novel·les, per si voleu llegir'l-es, no us explicaré res,

pequè sigui més emocionant:

                                                            Aquest llibre és una mica                                       antic, molt interessant,
                                   misteriós i difícil de                                                trobar... 

JUGATZ.